JJOO

Projecte d’intercicle

(Cicle superior 5è i 6è)

Curs 2023-2024

J.J.O.O

MARC TEÒRIC

HISTÒRIA

SPECIAL OLYMPICS

ELS JOCS DE L’ERA MODERNA

ELS JOCS D’HIVERN

ELS SÍMBOLS

L’EQUIP DELS REFUGIATS

ELS JOCS PARALÍMPICS

LES NOIES DEL 92'

HISTÒRIA

Primers JJOO

al qui es dedicaven les proves.

Els atletes van ser seleccionats pels jutges locals. Uns mesos abans de l'inici dels Jocs, uns missatgers viatjaven a la polis per anunciar la data exacta de l'inici dels Jocs.

Una prova

carrera a peu (190 metres).

776 aC a Olímpia, santuari consagrat a Zeus, al Déu

Mapa de Grècia Antiga

Amb els anys, es van anar afegint altres modalitats esportives i carreres més llargues fins a completar el denominat “pentatló”:

llançament de disc, un altre de javelina, un salt de longitud, carreres de carro i una barreja de boxa i lluita lliure.

Finalment, la prova més important, que es feia al final dels Jocs, era la carrera de 190 metres original.

Els atletes, tots homes, competien nus i de mica en mica es van anar professionalitzant fins al punt de comptar amb el suport de rics patricis que els feien d'espònsors. Com a rebien una corona vegetal, però el veritable premi eren els tractes de favor que a partir d'aleshores rebria aquell atleta a la seva ciutat natal, així com els cants i els poemes que se li dedicaven.

L'imperi Romà va mantenir les proves olímpiques, però van perdre bona part del sentit religiós i cultural que tenien en temps de les polis per centrar-se en l'esforç purament físic. Durant 1.172 anys i 294 edicions els Jocs van tenir dues seus olímpiques, Olímpia i Roma, fins que l'any 396, quan el cristianisme ja era la religió oficial de l'imperi, l'emperador Teodosi va prohibir el certamen perquè el considerava pagà. L'era dels Jocs antics arribava a la seva fi.

Escultor: Miró d’Elèuteres

ELS JOCS DE L’ERA MODERNA

20 segles després el baró Pierre de Coubertin va revifar la flama olímpica, reunint l’any 1894 representants de 14 països i fundant el Comitè Internacional. Dos anys més tard s’inaguraven a Atenes els primers Jocs de l’era moderna.

Anul·lació o ajornament dels JJOO:

1896 celebració dels primers Jocs Olímpics de l’era moderna amb:

14 països
311 atletes
9 esports

1900 comencen a participar les dones

1916

Primera Guerra Mundial

1940

Segona Guerra Mundial

1944

Segona Guerra Mundial

2020

COVID-19

Comitè Olímpic Internacional (COI)

Seu: Lausana, Suïssa
Fundadors: Pierre de Coubertin i Demetrios Vikelas
Data de fundació: 23 de juny de 1894
President actual: Thomas Bach

SEUS OLÍMPIQUES DELS JOCS MODERNS

ANY	CIUTAT	ANY	CIUTAT
1896	Atenes(Grècia)	1960	Roma (Itàlia)
1900	París (França)	1964	Tòquio (Japó)
1904	Saint Louis(Missouri, EEUU))	1968	Ciutat de Mèxic (Mèxic)
1908	Londres(Regne Unit)	1972	Múnic (Alemanya Occidental)
1912	Estocolm(Suècia)	1976	Montreal(Canadà)
1916	Berlín (cancel·lats I Guerra Mundial)	1980	Moscou(Unió Soviètica)
1920	Anvers(Bèlgica)	1984	Los Angeles(EUU)
1924	París(França)	1988	Seül(Corea del Sud)
1928	Amsterdam (Països Baixos)	1992	Barcelona (Espanya)
1932	Los Angeles (EEUU)	1996	Atlanta (EEUU)
1936	Berlín (Alemanya Nazi)	2000	Sidney (Austràlia)
1940	Tòquio (Japó) Cancel·lats II Guerra Mundial	2004	Atenes (Grècia)
1944	Londres (Regne Unit)Cancel·lats II Guerra Mundial	2008	Pequín (Xina)
1948	Londres (Regne Unit)	2012	Londres(Regne Units)
1952	Hèlsinki (Finlàndia)	2016	Rio de Janeiro(Brasil)
1956	Melbourne (Austràlia)*equitació a Estocolm (Suècia)	2020 (2021)	Tòquio (Japó)

ELS SÍMBOLS

LES ANELLES OLÍMPIQUES

LA BANDERA OLÍMPICA

L’HIMNE OLÍMPIC

LA FLAMA OLÍMPICA I EL PEVETER

EL JURAMENT OLÍMPIC

LES MASCOTES OLÍMPIQUES

LES ANELLES OLÍMPIQUES

Àfrica

Pel color de la pell de moltes ètnies

Europa

Amèrica

Símbol tradicional, realcionat amb el Mediterrani, també és el fons de la seva bandera

Pel color de la pell de moltes ètnies

Àsia

Oceania

Pel color de la pell de moltes ètnies

El continent més verge i natural

LA BANDERA OLÍMPICA

La bandera olímpica recull les cinc anelles olímpiques sobre un fons blanc. L’any 1920 va debutar a Anvers i, en aquestes mateixes olimpiades va ser robada. Va estar desepareguda durant 75 anys dins de la maleta de Harry Prieste un esportista de les Olimpiades del 1920.

L’HIMNE OLÍMPIC

Composició musical creada pel músic Spirídon Samaras i el poeta Kostís Palamàs.

LA FLAMA OLÍMPICA I EL PEVETER

És tradicional fer l’encesa del peveter de la flama olímpica durant una cerimònia d’obertura dels JJOO d’una forma original, sent l’encarregat un atleta en actiu o retirat de renom internacional.

EL JURAMENT OLÍMPIC

Jurament realitzat per un esportista i un jutge durant la cerimònia d'obertura de cadascun dels Jocs Olímpics.

L'esportista, de l'equip del país organitzador, sosté un extrem de la bandera olímpica mentre llegeix el jurament:

En nom de tots els competidors, prometo que participarem en aquests Jocs Olímpics, respectant i atenint-nos a les regles que els governen, comprometent-nos a un esport sense dopatge i sense drogues, amb l'esperit veritable de l'esportivitat, per la glòria de l'esport i l'honor dels nostres equips.

El jutge, també del país organitzador, sostenint un altre dels extrems de la Bandera Olímpica, diu:

En nom de tots els jutges i àrbitres, prometo que oficiarem en aquests Jocs Olímpics sense prejudici, respectant i atenint-nos a les regles que els governen amb l'esperit veritable de l'esportivitat.

LES MASCOTES OLÍMPIQUES

Misha

Moscou, 1980

Cobi

Barcelona, 1992

Waldi

Múnic, 1972

Sam

Los Ángeles, 1984

Izzy

Atlanta, 1996

Febo i Atenea

Atenes, 2004

Vinicius

Rio de Janeiro, 2016

Les Phryges

París, 2024

Wenlock

Londres, 2012

Miraitowa

Tòquio, 2020

ELS JOCS PARALÍMPICS

Els Jocs Paralímpics són la modalitat per a persones amb discapacitat dels jocs olímpics. Es van crear pensant que tothom té dret a participar en uns jocs, independentment de la discapacitat física o psíquica que tingui l'atleta.

La idea de crear uns jocs per als discapacitats va sorgir l'any 1948. El metge Ludwing Guttman va decidir ajudar els ferits de la Segona Guerra Mundial utilitzant l’esport com a teràpia.

A la primera edició oficial dels Jocs Paralímpics (a Roma el 1960) hi van competir 400 esportistes procedents de 23 països

Va ser l’inici d’una autèntica revolució: nous esports, cada vegada més inclusius, i nous atletes amb històries sorprenents!

La participació ha anat cada any a més i a les olimpíades d’Atenes l'any 2004 hi van participar 3806 esportistes de tot el món. Tot un exemple de superació.

Però no tots els atletes participen en la mateixa categoria, per això es classifiquen en els següents grups:

Amputats: atletes amb una amputació parcial o total d'alguna extremitat.
Paràlisi cerebral: atletes amb lesions cerebrals.
Cadira de rodes: atletes amb lesions medul·lars i altres discapacitats per les quals hagin de competir amb cadira de rodes.
Discapacitat visual: atletes amb discapacitat visual, amb nivells que van des d'una visió parcial fins a una ceguesa total.
Altres: atletes amb una discapacitat física no inclosa en cap de les altres cinc categories.

SPECIAL OLYMPICS

Els Special Olympics són una organització esportiva que s’encarrega d’organitzar entrenaments i competicions per a nens i adults amb discapacitat intel·lectual i discapacitat física durant tot l’any.

Aquests jocs abasten 5 milions d’esportistes i socis esportius de 173 països. Les competicions olímpiques especials se celebren cada dia, a tot el món, incloses competicions locals, nacionals i regionals, sumant més de 100.000 esdeveniments a l’any.

Igual que el Comitè Paralímpic Internacional (IPC), els Special Olympics són reconeguts pel Comitè Olímpic Internacional (COI). A diferència dels Jocs Paralímpics, els Jocs Mundials Olímpics Especials no se celebren el mateix any ni conjuntament amb els Jocs Olímpics.

ELS JOCS D’HIVERN

Els Jocs Olímpics d'hivern van néixer l’any 1924 quan la ciutat de París va impulsar l’organització de la setmana internacional d’esports d’hivern, a la ciutat francesa de Chamonix. Posteriorment, el comitè olímpic internacional (COI) els reconeixeria com els primers Jocs Olímpics d'hivern.

Els jocs olímpics es van celebrar des de llavors cada quatre anys, el mateix any que els jocs olímpics d’estiu. El Comitè olímpic internacional (COI), el 1992, coincidint amb els Jocs d'hivern d’Albertville, va decidir fer-los els anys parells que no hi haguessin jocs d’estiu, un canvi que es va iniciar amb els jocs Olímpics de Lillehammer, el 1994.

El programa olímpic dels JJOO d’hivern inclou 7 esports diferents que agrupen 15 disciplines i que impliquen la celebració d’unes 86 proves en total. Les 15 disciplines són les següents:

Esquí alpí

Esquí de fons

Esquí de muntanya

Combinat nòrdic

Patinatge de velocitat en pista curta

Bobsleigh

Patinatge de velocitat sobre gel

Luge

Hoquei sobre gel

Skeleton

Patinatge artístic sobre gel

Curling

Salts d’esquí

Esquí acrobàtic

Biatló

L’EQUIP DELS REFUGIATS

Què són els refugiats?

Un refugiat és una persona que ha hagut d'abandonar el seu país per motius polítics o a causa d'alguna catàstrofe i que ha estat acollida en un altre país.

D’on surt l’equip dels refugiats?

El Comitè Olímpic Internacional (COI) va anunciar la creació d’un equip d’esportistes refugiats per participar en els JJOO de Río 2016 sota la bandera i l’himne olímpic.

El COI va requerir als comitès olímpics nacionals que identifiquessin als atletes amb potencial de participació en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro que es trobessin en qualitat de refugiats a causa de qualsevol conflicte en l'àmbit mundial.

JJOO de Río 2016

El Comitè Executiu va anunciar la llista de l'equip el 3 de juny de 2016, el qual està conformat per deu atletes.

Així doncs, aquest grup d’esportistes van poder viure l’experiència olímpica com qualsevol altre esportista i participar en la tradicional desfilada inaugural en penúltima posició, just abans que l’equip amfitrió tanqués la cerimònia.

44 atletes refugiats

10 atletes refugiats

29 atletes refugiats

JJOO de Río 2016

JJOO de Tòquio 2020

JJOO de París 2024

LES NOIES DEL ’92

Final d’hoquei femení dels JJOO de Barcelona

13.000 espectadors
Equips: Espanya i Alemanya

7 d’agost del 1992

Estadi Olímpic de Terrassa

Partit llarg i emocionant que va acabar amb empat a un gol. I a la pròrroga, un gol d’Eli Maragall va donar el triomf al combinat entrenat pel madrileny José Manuel Brasa.

La medalla d'or per l'hoquei herba femení a Barcelona 92, és històrica, ja que mai havien participat en uns jocs olímpics i perquè encara avui és l’única que s’ha penjat un equip femení espanyol en uns Jocs Olímpics.

Aquell equip estava format per 16 jugadores: Mª Carmen Barea, Sonia Barrio, Mercedes Coghen, Natalia Dorado, Mª Isabel Martínez de Murguía, Virginia Ramírez Merino, Massa Rodríguez, Nagore Gabellanes, Mariví González, Silvia Manrique Pérez, Teresa Motos, Maider Telleria i les quatre catalanes Celia Corres Anna Maiques, Elisabeth Maragall i Nuria Olivé que es van convertir en les primeres campiones olímpiques catalanes.